De bons i dolents

En el recordatori de la mort d’un bon amic, els seus fills hi han posat un paràgraf d’un llibre de memòries seu que diu: No crec en bons i dolents. Tots en portem un tros de cada cosa, acceptem en tot cas que depèn de la proporció, si us sembla bé. Tots podem ser valents i covards. Tots tenim de què penedir-nos, i de què gloriejar-nos. Si ho fem o no, si ens manifestem d’una o altra manera, dependrà d’on hem nascut, dels exemples que hem rebut i d’això tan inconcret i elàstic que en diem la pròpia consciència.

És una versió personal de la filosofia del “yin” i el “yang”, el principi oriental dels oposats que explica que cada cosa té incorporat en ella mateixa el seu contrari, una realitat que provoca l’acció de dues forces dinàmiques contràries que estimulen el canvi continu... vers una banda o una altra.

Massa sovint les religions dominants han establert morals oficials definint el bé i el mal, tot posant en un sac i en un altre accions que pertanyen més a costums i tradicions que no pas a principis, però que han servit per a dominar i atemorir les persones que s’han trobat sota la seva influència.

Diuen que si no hi hagués foscor no podríem tenir consciència de la llum, de la mateixa manera que si no hi hagués la nit no podríem diferenciar el dia. Y no és, aquesta, una manera de justificar les accions que són deplorables per elles mateixes, però sí per intentar comprendre-les. Comprendre el cor torturat que no troba la llum i s’angoixa en la seva recerca, i en aquesta angoixa desvarieja i fa disbarats. Diu Khalil Gibran en el seu llibre El Profeta: què és la maldat si no la bondat torturada pel seu propi anhel de recerca?

Vivim, aquests dies, greus drames provocats per persones, aparentment com nosaltres, però que es troben perdudes en misteriosos camins de violència per on desfoguen el seu descontent i la seva ràbia. I resulta que només veiem aquelles que es desfoguen en accions violentes de manera directa, però, on són les que belluguen els fils de les guerres, dels mercats d’armes, de la manipulació de la riquesa o de la contaminació del planeta des de luxosos i segurs despatxos? És tot això el mal? I doncs, què seria el bé? On trobar-lo? Seria interessant que, si més no, tinguéssim anhel per a buscar-lo, no com allò oposat al mal segons criteris morals discutibles, si no en el sentit general de bellesa, harmonia, pau, amor, respecte i llibertat.

Maria Crehuet

Torredembarra, a 13 de desembre del 2015

Etiquetes: ying, yang, dolent